Originalmente publicado por dera0

obrint el ulls tan oberts com puc
vaig pel mon y no veig res
quina diferencia de aquells dies
en que tancanlus veia el mon

es estrany, suposo que
que la profunditat es relativa,
i potser inversament proporcional
a impressió que el sentits ens donen d´ella

vull dir
ara soc jo y el mon
y que se na fet del mon dins meu y yo dins seu a l´hora
ja no tinc por, ni fred i punt, ara tinc fred relatiu
ja no es un cos a cos amb el univers
ara es una guerra freda.

el vent abufeteixan electricanment les fulles de palmera
el cel gris cridant de ràbia
força indestructible que ja no traspassa la meva pell.
desferma en tot el que es
sembla que ja no serè mes.

ay Bueno que i farem
no només i ja un mon.

20 marzo 2007