Un passeig amb moto

**dera0** · 06/05/2008, 07:19

obrint el ulls tan oberts com puc
vaig pel mon y no veig res
quina diferencia de aquells dies
en que tancanlus veia el mon

es estrany, suposo que
que la profunditat es relativa,
i potser inversament proporcional
a impressió que el sentits ens donen d´ella

vull dir
ara soc jo y el mon
y que se na fet del mon dins meu y yo dins seu a l´hora
ja no tinc por, ni fred i punt, ara tinc fred relatiu
ja no es un cos a cos amb el univers
ara es una guerra freda.

el vent abufeteixan electricanment les fulles de palmera
el cel gris cridant de ràbia
força indestructible que ja no traspassa la meva pell.
desferma en tot el que es
sembla que ja no serè mes.

ay Bueno que i farem
no només i ja un mon.

20 marzo 2007

**Maramin** · 06/05/2008, 07:53

Suena más a valenciano
cuando abro lo oídos
aunque en estos y otros ruidos
no entiendo más que Quijano.
Tienes el mundo en la mano
y los ojos bien abiertos,
por el mundo van inciertos
viendo un todo relativo.
Pero lo más positivo
es que el mundo es un acierto.

**dera0** · 03/06/2008, 12:05

pero que no es valencia,es catatala....
tanmateix hola...
y gracies per lo del contingunt,una abrassada.

**dera0** · 08/06/2008, 09:11

llennguas vivas.

tristany · 28/06/2008, 08:15

por dera0

obrint el ulls tan oberts com puc
vaig pel mon y no veig res
quina diferencia de aquells dies
en que tancanlus veia el mon

es estrany, suposo que
que la profunditat es relativa,
i potser inversament proporcional
a impressió que el sentits ens donen d´ella

vull dir
ara soc jo y el mon
y que se na fet del mon dins meu y yo dins seu a l´hora
ja no tinc por, ni fred i punt, ara tinc fred relatiu
ja no es un cos a cos amb el univers
ara es una guerra freda.

el vent abufeteixan electricanment les fulles de palmera
el cel gris cridant de ràbia
força indestructible que ja no traspassa la meva pell.
desferma en tot el que es
sembla que ja no serè mes.

ay Bueno que i farem
no només i ja un mon.

20 marzo 2007

El poema es curiós i original. M´ha agradat. Però l´ortografia es massa lliure.
Joan (T)

**dera0** · 16/08/2010, 14:54

potser si,potser no...

**Angel Felibre** · 17/08/2010, 07:21

Lliure del tot.

**dera0** · 25/01/2011, 22:11

gracies amic

**Luis Miguel Rubio Domingo** · 27/01/2011, 16:04

Obrint el ulls tan oberts com puc
vaig pel món i no veig res
quina diferència d'aquells dies
en que tancant-los veia el mon

és estrany, suposo que
que la profunditat és relativa,
i potser inversament proporcional
a l'impressió que el sentits ens donen d´ella

vull dir
ara sóc jo i el món
i que se n'ha fet del món dins meu i jo dins seu alhora
ja no tinc por, ni fred i punt, ara tinc fred relatiu
ja no és un cos a cos amb l'univers
ara és una guerra freda.

el vent abufeteixan elèctricament les fulles de palmera,
el cel gris cridant de ràbia
força indestructible que ja no traspassa la meva pell.
Desferma en tot el que és
sembla que ja no serè mes.

ay Bueno què hi farem
no només hi ha un món.

No sé si he encertat amb les correccions. L'ortografia, per als valencians, és un assumpte molt important i un fet diferenciador davant altres zones que també parlen la nostra llengua (i sí, he fet una perífrasi per no dir català) Per exemple el nivell superior de la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià) és dificultós i no li ho donen a qualsevol. Fins i tot venen de les illes i de Catalunya per tal d'examinar-se perquè té molt de prestigi. Però parlar-lo en la vida quotidiana és tot un altre tema. M'ha agradat molt el teu poema i sí, jo també sóc valencià. Lluís.

**susi underground** · 27/01/2011, 19:04

Hice un viaje en moto (una vespa 125) por todas tus evidencias (y Dalí pintando esencias) y aún más allá... Me gusta, lo siento, me alegra, lo vivo... dos ruedas, el viento y tú... lo demás ¿qué más da?