L'esperit De Les Roses.

tristany · 25-may-2008, 05:05

Si quieres leer la version en castellano está aquí:
http://www.mundopoesia.com/foros/poe...las-rosas.html

Vull veure't somriure.
Vull veure't ruboritzada.
Vull veure't treballar
embolicada amb les feines de la llar.
I si miro, només puc veure
que t'estimo i que et vaig a perdre.
I què importa que em vegin plorar.
Qui no plora per no tornar a estimar?

Diu l'espòs, plorant, a l'esposa,
que jeu en una caixa de roure negre
i col·loca entre les seves mans una rosa,
en un darrer intent de tornar-la com era.

No tornaré a somriure.
No tornaré a tenir-te a prop.
Allò que la vida ens dóna,
vivint, ho perdem per perdre.
T'estimo de veritat.
I què importa que no em vegin plorar.
Si estic morta no puc plorar pas.

Diu l'esposa en silenci a l'espòs,
que mira des de fora amb posat angelical
i manté la rosa en el seu repòs
per uns instants de vida irreal.

Però no acaba aquí aquesta història,
perquè l'amor és un fet immortal.

Així, cada dia,
ell li dedicarà una rosa
i, amb l'esperit de totes les roses,
allà,
ella teixirà un roser.

Un roser de roses roges.
Un roser d'amor etern.
Un amor que no s'apaga.
Un amor que no s'encén.
Un amor que els dos mantenen
amb l'esperit de cada rosa
que ell li lliura diàriament.

Si quieres leer la version en castellano está aquí:
http://www.mundopoesia.com/foros/poe...las-rosas.html

tristany · 25-may-2008, 04:10

Aquí la versió en castellano por si alguien no entiende el catalán y la quiere leer en castellano.
http://www.mundopoesia.com/foros/poe...las-rosas.html

sioux · 25-may-2008, 04:17

Sentit el poema, et felicito.
Una abraçada company.

claudieta · 26-may-2008, 06:16

Crec que aquest el vaig llegir en castellà avans. En català em sòna molt millor.Malgrat sòc valenciana, les diferències gramaticals son mínimes amb el valencià. Vixca la nostra llengua que en permet comunicar-nos als que vivim al mediterrani. Pot ser publique qualsevol cosa en valencià. Gràcies per compartir y les meues salutacions.

tristany · 27-may-2008, 05:13

Moltes gràcies i anim a publicar en valencià

curtis · 21-ago-2008, 05:31

Qué magnifico acercamiento haces a la figura querida en reposo eterno.
Y cuando de esposos se trata es aún más patente la necesidad de hacerse entender.
El poema suena como una melodía hiriente, una canción con acordes pegadizos de sangre y tristes lágrimas más allá del dolor.
No soy partidario de la rosas funebres más allá del luto, pues en el cielo que disfrutan nuestros queridos, ya no podrán elegir más con quien estar. Pero es cuestión de opiniones, o de fé. Y eso no puede alejarnos.

Mi más sincera admiración.

Piliveryblue · 21-ago-2008, 02:19

Cita:

Originalmente Escrito por tristany

Si quieres leer la version en castellano está aquí:
http://www.mundopoesia.com/foros/poe...las-rosas.html

Vull veure't somriure.
Vull veure't ruboritzada.
Vull veure't treballar
embolicada amb les feines de la llar.
I si miro, només puc veure
que t'estimo i que et vaig a perdre.
I què importa que em vegin plorar.
Qui no plora per no tornar a estimar?

Diu l'espòs, plorant, a l'esposa,
que jeu en una caixa de roure negre
i col·loca entre les seves mans una rosa,
en un darrer intent de tornar-la com era.

No tornaré a somriure.
No tornaré a tenir-te a prop.
Allò que la vida ens dóna,
vivint, ho perdem per perdre.
T'estimo de veritat.
I què importa que no em vegin plorar.
Si estic morta no puc plorar pas.

Diu l'esposa en silenci a l'espòs,
que mira des de fora amb posat angelical
i manté la rosa en el seu repòs
per uns instants de vida irreal.

Però no acaba aquí aquesta història,
perquè l'amor és un fet immortal.

Així, cada dia,
ell li dedicarà una rosa
i, amb l'esperit de totes les roses,
allà,
ella teixirà un roser.

Un roser de roses roges.
Un roser d'amor etern.
Un amor que no s'apaga.
Un amor que no s'encén.
Un amor que els dos mantenen
amb l'esperit de cada rosa
que ell li lliura diàriament.

Si quieres leer la version en castellano está aquí:
http://www.mundopoesia.com/foros/poe...las-rosas.html

Hola, pueeeees, yo no entiendo esta lengua, pero sé que habla de una esposa, de rosas, de amor eterno e inmortal, de una vida irreal, bueno, pero suena muy bien. Te mando un besote.

ana zar · 26-ago-2008, 04:17

Escrito por Tristany
...Així, cada dia,
ell li dedicarà una rosa
i, amb l'esperit de totes les roses,
allà,
ella teixirà un roser...

Bello Tristany...penetra en mi fibra sensible...Y con el espíritu de todas las rosa hará un rosal..Un saludo cariñoso
Ana

calvared · 28-ago-2008, 06:58

Cita:

Originalmente Escrito por tristany

Si quieres leer la version en castellano está aquí:
http://www.mundopoesia.com/foros/poe...las-rosas.html

Vull veure't somriure.
Vull veure't ruboritzada.
Vull veure't treballar
embolicada amb les feines de la llar.
I si miro, només puc veure
que t'estimo i que et vaig a perdre.
I què importa que em vegin plorar.
Qui no plora per no tornar a estimar?

Diu l'espòs, plorant, a l'esposa,
que jeu en una caixa de roure negre
i col·loca entre les seves mans una rosa,
en un darrer intent de tornar-la com era.

No tornaré a somriure.
No tornaré a tenir-te a prop.
Allò que la vida ens dóna,
vivint, ho perdem per perdre.
T'estimo de veritat.
I què importa que no em vegin plorar.
Si estic morta no puc plorar pas.

Diu l'esposa en silenci a l'espòs,
que mira des de fora amb posat angelical
i manté la rosa en el seu repòs
per uns instants de vida irreal.

Però no acaba aquí aquesta història,
perquè l'amor és un fet immortal.

Així, cada dia,
ell li dedicarà una rosa
i, amb l'esperit de totes les roses,
allà,
ella teixirà un roser.

Un roser de roses roges.
Un roser d'amor etern.
Un amor que no s'apaga.
Un amor que no s'encén.
Un amor que els dos mantenen
amb l'esperit de cada rosa
que ell li lliura diàriament.

Si quieres leer la version en castellano está aquí:
http://www.mundopoesia.com/foros/poe...las-rosas.html

Encara pot ser que torni amb un roser ple de roses per començar un nou amor mes fort si cal. M'agradat molt aquest poema. Está ple de sentiments.
Una abraçada molt forta y perdona les faltes que trovarás al meu escrit.

tristany · 29-ago-2008, 11:52

Cita:

Originalmente Escrito por curtis

Qué magnifico acercamiento haces a la figura querida en reposo eterno.
Y cuando de esposos se trata es aún más patente la necesidad de hacerse entender.
El poema suena como una melodía hiriente, una canción con acordes pegadizos de sangre y tristes lágrimas más allá del dolor.
No soy partidario de la rosas funebres más allá del luto, pues en el cielo que disfrutan nuestros queridos, ya no podrán elegir más con quien estar. Pero es cuestión de opiniones, o de fé. Y eso no puede alejarnos.

Mi más sincera admiración.

Gracias por tus agradables comentarios debajo de mi escrito.
Es un placer recibirlos.
Un fuerte abrazo
Joan