 Oblid
Tothom en parla del oblid
corona que sagna
en la carn de Jesucrist
oblid, oblid, oblid.
T'hen recordàs de la teva infantessa
de la puresa orfe de tes teves mans,
de les aigues verges de la matinada
en la càlida penombra de la teva solitud?.
De la branca del bosc arralant-se en vida
en la plàcida mirada dels teus ulls,
de quant tan sols eres anima
d'un batec adolescent?.
On son els rius de quietud en pedra,
on és la humida terra verge
sota els teus peus nus?.
SIOUX.
Regístrate en el Portal para quitar esta publicidad.
Úlima edición por sioux fecha: 28-jun-2008 a las 08:36 .
| 
Modo Lineal
