Tema: El Soldadet

♣


El Soldadet




En l'Església del meu poble jo vaig voltejar campanes.
Ara que ho recorde, no era jo qui les voltejava.
Els escolans mes majors, estiraven de la corda
i després a mi em soltaven. Jo penjat, amunt i avall.
Les campanes voltejaven.


Va arribar el tren ple de soldadets, que cantaven una cançó:
"Margarita s'anomena el meu amor". A vegades en veu baixa,
altres vegades amb més força: "¡Margarita Gutierrez Gardell!",
es una xica, xica, xica...Piiiiiiiii. -va sonar el tren-.
Amb molt soroll, va cridar el cap primer. I ja molt baixet,
va dir tot hom: "Del calibre cent huitanta tres"........
-Tot el món va callar-. ¡Al tren!. I de nou va començar la cançó
per tots cantada, la cançó dels soldadets.

El tren bufava. Darrere de mi, va eixir un altre soldat,
corrent, perdent-ho tot; a qui un altre amb bigot, el va fer parar.
La mà va alçar al cap, li van caure els pantalons;
i al soldat li va preguntar: "¿On estaves mal parit, on estaves deshonrat?"
-El tren bufant està -¡Ens espera el General!
"¡Cagant senyor, cagant!" -va dir el soldat-, en aquell olorós excusat,
en aquell comú tancat. ¡Tira per avant!. Després ja parlarem
del teu furó tapat, quan ho taponem eixe cul cagat.

Novament va córrer cap al tren el soldat, perdent-ho tot,
motxilla, fusell, la gorra i pantalons. A la llunyania encara
es deixava sentir la cançó, d'aquell soldat cagat,
d'aquell soldadet, cagat de por: ¨Margarita es cridaba el soldat,
Margarita se llama mi amor¨.

por Veles i Vents

Algú diria que és freudià, jo m'estime més dir que es molt tendre, amb pinzellades surrealistes. M'ha agradat molt. Enhorabona.

Moltes graçies Veles i Vents, un abraç

por Angel Felibre

Històries de la puta mili.

Graçies Angel, un abraç