Ombres

**Angel Felibre** · 11/01/2010, 17:44

Pel sostre llampant
va la llum del ciri
les ombres creant.

Gegants deformats
els cossos, els braços,
les cames, els caps...

Pel llum del cresol,
em semblen fantasmes
ombres del trespol.

Vaig tot espantat
la meua paüra
mirant de costat.

Cauen llamps i trons,
la pluja als cristalls
sona pels balcons.

El vent bufa fort,
pels clevills es clava
gelat el del nord.

Vestides de blanc,
les fulles rogenques
amb l'aire ballant,

prometen el fred
i, a la primavera,
el tornar de verd.

Llampant...Baix del sostre,
mig mort de paüra,
pregue un pater nostre.
---

**PITEIRA** · 20/01/2010, 05:37

Ombres molt inquietants, sí senyor.
Una abraçada ben forta i las meves estrelles.
Xosé.

**vazquez charly** · 20/01/2010, 05:58

buena quimica

**Angel Felibre** · 20/01/2010, 08:26

Gràcies als dos pel vostre recolzament.

**Orfelunio** · 20/01/2010, 11:12

Molt be àngel, ha sigut tot un passeig, entre ombres sinistres i trons, pareixia processó d'ànimes davall el poder dels fantasmes i la tempesta. Una abraçada

RA · 31/01/2010, 16:23

por Angel Felibre

Pel sostre llampant
va la llum del ciri
les ombres creant.

Gegants deformats
els cossos, els braços,
les cames, els caps...

Pel llum del cresol,
em semblen fantasmes
ombres del trespol.

Vaig tot espantat
la meua paüra
mirant de costat.

Cauen llamps i trons,
la pluja als cristalls
sona pels balcons.

El vent bufa fort,
pels clevills es clava
gelat el del nord.

Vestides de blanc,
les fulles rogenques
amb l'aire ballant,

prometen el fred
i, a la primavera,
el tornar de verd.

Llampant...Baix del sostre,
mig mort de paüra,
pregue un pater nostre.
---

Angel:
Descripcions perfectes que omplen de paüra del lector. Al final, la pau interior que produeix el pater nostre. Magnífic poema, les meves felicitacions sinceres.
Una abraçada,
Ramiro

**Angel Felibre** · 31/01/2010, 17:44

Gràcies Ramiro per les teues paraules de recolzament.

**Luis Miguel Rubio Domingo** · 15/12/2010, 02:35

No sabia que el valencià havia pres de l'italià el mot paüra. Ho he mirat en el diccionari i, efectivament, es un italianisme, Ho trobe molt poètic. Un descobriment. Això és el que diu el diccionari català-valencià-balear que és el que jo tinc de referència pel sentit inclusiu que té de la nostra llengua.

PAÜRA f.
Gran por; cast. pavor. Jo entrava en el fosc alzinar poblat de paüra religiosa, Riber Miny. 54.
Etim.: pres de l'it. paura, ‘por’.

**Angel Felibre** · 15/12/2010, 12:21

Llegir, llegir i llegir. El millor mestre.

**Gilberta Swann** · 15/12/2010, 12:38

Hola Àngel, sóc Fransisca, la criada gran de la senyoreta Swann, per a servir-lo i per a lo que vostè vulga. No sé parlar en castellà i com la meua ama, quan no està tocant-se la figa està sempre en Internet, no em deixa explicar-me. Crec que està 'enganxada' a este foro, encara que ella ho publica tot al d'adults. Quan podré ja aniré pujant les coses que vaig escrivint. Perdona, però pareix que està eixint del comú ( Ella diu 'Bouduoir', la molt coenta) Adéu.