Tema: Buscam

On encara es senta el silenci;
on encara el brollar de l'aigua
i el suau remor de les fulles
onejades per l'aire s'escolte,
a eixa vall perduda,
buscam, allí estaré!.

On encara puga fruir
del cant del rossinyol,
del soroll de la pluja,
de l'olor de terra banyada,
a eixa vall perduda,
buscam, allí estaré!.

Allí estaré gaudint de la vida,
esperant l'amor que amb tu vindrà,
i quan vingues, entre Natura
esclataran les flors del paradís.
I les ànimes, com per bruixeria,
romandran sempre allí, pel teu encís.

És un goig llegir estos versos. Tens follet i musa. S'escriu busca'm. Salutacions afectuoses. Lluís.

Gràcies per la correcció Lluis. Ja dubte del valencià i del castellà també.

Angel
Quins bells versos! Jo desitjo que es compleixin els teus anhels i que gaudis de la vida, acompanyat de la dona que mestresses.
Una abraçada fraterna,
Ramiro

Gràcies Ramiro. Igualment t'ho desitge.

Xosé, ja volgués jo escriure el galleg com tu el valencià. Gràcies per les teues paraules.

La vall con a metàfora del paradís perdut o com a vall d'ombres. És un imatge tendra i esfereïdora, tot a l'hora.

Bona manera d'amagar-te'n.