Tema: Carretera i manta

La vida és un camí molt costerut
on sobreïxen pedres i aferralls
que de les potes fràgils dels cavalls
faran un putxinel·li desvalgut.

Si eixe camí de carro és conegut
val més tindre la força dels cabralls,
que pasturen enmig dels pedruscalls,
que no la sensatesa del sabut.

No sé si aquest vessant de la muntanya
és el coster somiat o tot un atre,
jo puge ,puix si viure ens desenganya
serem com els ninots en el teatre.

Errats o primmirats sempre es camina
per una carretera que ens domina.