Tema: Maror

La lluna plena cau per l’espadat
bressolant la llum del malefici;
he aprés de la rancúnia l’ofici
que em deixa com a sou l’adversitat.

Mariner entre esculls, en soledat,
sóc un crit de ferralla en el desfici
que ha obtingut un rocall com benefici
d’un destí d’infortuni mal dreçat.

Vull desfer-me de tota impedimenta,
de tot allò que emboira i em turmenta
en esta mar maligna sens motiu.

Són molts penya-segats per un naufragi,
ofec i tremolor, en el presagi
de no saber si mor o si sóc viu.

Luis:
El que sí et puc assegurar és que tu sí que ets viu. De cap altra manera no haguessis pogut escriure un poema tan bonic, tan bonic que no pot enfosquir-lo la tristesa.
Les meves felicitacions.
Una abraçada fraternal,
Ramiro

El que te diu Ramiro és prou per a mi. Estreles.