Poema titulado Gèminis en la sección LA TORRE DE BABEL , de la categoría Tu Mundo Literario :: Publicar Poesía en VERSO; Ja vaig estar a Cadis amb ma mare; era un infant, hi tinc fotografies duent-me al braç mon pare. Passaven ...
Gèminis Ja vaig estar a Cadis amb ma mare;
era un infant, hi tinc fotografies
duent-me al braç mon pare.
Passaven processons de confraries
i els ulls esbatanats com els tinc ara
sobre el Xerès daurat d’uns altres dies
eren estos mateixos ulls de la tenebra
que un jorn intempestiu els va decebre.
Érem a Cadis, on comença Europa
i Gèminis brollava del centaure
que en el mercúric riu al mar galopa
portant la sang d’Espanya al Minotaure.
Que lluny aquell destí que ara s’apropa!
Després de malparir i de detraure
atraparem l’hercúlia columna
pels sepulcres sinistres de l’autumne.
Última edición por Luis Miguel Rubio Domingo; 10/06/2010 a las 03:46
Re: Gèminis jejela verdad no se frances pero me imagino que debe ser un buen poema
![]()
Si Hablara Lenguas Humanas Y Angelicales, Y Escribiera Las Poesias Mas Bellas Del Mundo Y No Tengo Amor De Nada Sirve.CMMC © todos los derechos reservados
Respuesta: Gèminis Bé Lluis, un altre més.
Respuesta: Gèminis Amic Luis Rubio:
Tu comptes en forma commovedora els teus records de la infantesa a Cadis, relats sentimentals i familiars retratats en bonics versos. Belles metàfores en els versos finals. Esplèndida poesia, perfecta rima.
Una abraçada fraterna,
Ramiro
Marcadores