Poema titulado Remors en la sección LA TORRE DE BABEL , de la categoría Tu Mundo Literario :: Publicar Poesía en VERSO; La veu de les fulles , remors al passeig , de la color de coure daurat sentiment. Trémen i parlen ...
Remors La veu de les fulles ,
remors al passeig ,
de la color de coure
daurat sentiment.
Trémen i parlen ,
és sa veu al vent ,
ploren els arbres
el fred de l’hivern
i xisclen les merles
als eucaliptus verds .
Cel blau sense núvols,
remors dels meus peus ...
….
L’heura vestint
els troncs d’arbres vells ,
l’heura cobrint
els murs del castell .
Penells d’atzavara ,
troneres , merlets ,
les torres desfetes ,
al vent tot obert .
El camp , terra erma ,
sembla tot guaret ,
jonça , males herbes ,
verdolaga , agrets ...
Respuesta: Remors Sembla ser que la natura, en compte de com més vistosa més alegre, de la manera que tu la pintes quasi quasi fa por. És com si descrigueres un bosc tenebrós, poblat d'ocells nocturns, d'aquells que fan por. M'ha agradat molt esta incursió en el gènere
gòtic, la color del qual presentes amb una sonoritat inigualable. Lluís.
Luis Miguel Rubio Domingo es
miembro del liceo poético de Benidorm
http://www.liceopoeticodebenidorm.com/
Respuesta: Remors Amic, açó és el que veig quan passetge per l'horta. Tot perdut, la terra, les alqueries...
Respuesta: Remors Pensava que estaves descrivint un film de por. Ara m'ho explique. Tot fet malbé i sense que ningú fassa res.por Angel Felibre
Luis Miguel Rubio Domingo es
miembro del liceo poético de Benidorm
http://www.liceopoeticodebenidorm.com/
Respuesta: Remors Tot es perdrà com tots nosaltres. Pemse que romandran alguns versos, encara que mentre visquen alguns poetes...
Permisos de Publicación
Responder Con Cita
Marcadores