Tema: Els misatges del vent

Vent que portes fins ací
la flaire d'aquelles flors
fent-me gaudir les olors
que vènen del seu jardí:

dus-li a ella besos mils
que l'envie amb el meu cor,
puix el tinc encés d'amor
per l'olor dels seus gesmils.

La seua rosa guarnida
em deixa sense què dir,
jo la volguera farcir...
d'amor deixar-la farcida!

I a les arrels del roser
amb molta cura birbar,
i l'herba mala llevar
posant tot el meu voler!

I així poder empeltar
eixe roser, sense espines,
i perquè llurs flors divines
donen llavors que sembrar!

Jo sembraria el seu hort
amb arrops de sucre i mel,
amb les estreles del cel
i el sol fins la meua mort!

Li donaria el caliu
del meu pit quan fera fred,
i quan tingués molta set
l'arruixaria a l'estiu!

Quan les calors infernals
assecaren les seues fulles,
les posaria a remulles
a l'amor dels meus ullals!

Dus l'encàrrec, amic vent,
conta-li-ho a l'oïda,
jo per ella perd la vida...
Així muic, de sentiment!

Açò hi es més vell que la tos però gràcies per les teues paraules. Està escrit en doble sentit.