Somiant

**Angel Felibre** · 11/02/2011, 01:21

p { margin-bottom: 0.21cm; }

SOMIANT

Corrent per la deserta platja

clamaré als quatre vents del món,

sempre cridant el teu dolç nom

per totes bandes que jo vaja.

La veu brollarà des del meu pit

com un tro de gola de gegant.

Silencioses platges de llevant

despertaran al so del meu crit.

Entre la veu de les gavines

perduda es confondrà la meua veu,

amb eixe gemec demane a Déu

trobar la senda que camines.

Vull trobar per fi la veritat

i llançar al món el teu resó,

i obrir la porta de la presó,

per això jo et cride, llibertat!

**Luis Miguel Rubio Domingo** · 11/02/2011, 03:56

Reclames una llibertat necessària i malauradament no sempre a l'abast de l'individu o de la societat. Dius que protestaràs i que seràs capaç d'obrir la porta de la presó. La llibertat és precisament un dels somnis impossibles de l'home, de la humanitat i no pel fet que siga un somni recurrent vol dir que tinga alguna traça de versemblança. Jo sóc dels que pensen que l'home no disposa de llibertat i que són les variables de l'ambient les que condueixen la vida. Lluís.