Tema: Homenatge per un poeta mort

p { margin-bottom: 0.21cm; }

HOMENATGE PER UN POETA MORT



A l'aire esclaten les flors

del que en vida t'ignoraven

i ara s'enganxen al carro

i a la roda del teu nom...

Cantaran les teues paraules

i, als seus llavis, es prostituiran

barrejades amb la fel que bocen

als quatre vents principals....



Són com trossos de fusta arrossegats pel corrent;

com el pobre vaixell al mig de la tempesta,

com els núvols bandejats pel vent..



Farcits per l'odi, els seus cors esclataran

vessant-los al món. A l'escampar el verí,

podran fruir de llibertat perquè ja seran morts...



I lliures, volaran fins les estreles i el sol.

La seua enveja serà com gota d'aigua a l'arena,

com una flor al mig del desert...

...

Anchelet,
bona prosa poética en valensiá,
felisitasions amb valensiá coloquial del carrer.

Gràcies Cheros. Lluis vull dir el que dic.Està escrit quan va morir Vicent Andrés i a una majoria sels va omplir la boca de paraules de lloança quan en vida no li havien fet cas. L'enveja sels eixia pels ulls.