Tema: HËctor

El meu net és com el foc
que m'atrapa la mirada,
la seua cara de poma
és la llum més estimada.

És llum per la papallona
que les seues ales crema,
és l'oasi del desert,
la redempció de la pena.

És l'aigua que calma sets,
del dolor és medicina,
queviure que mata fams,
és domàs, és seda fina.

Héctor és mon primer net
que ha començat la partida,
el més dolç volgut xiquet
que ha vingut ara a la vida.

Gràcies Lluis, aixina es.