Tema: Pel parc

En mig del silenci,
el soroll de l'aigua
gotejant la porcel.lana;
nit fosca, lluna plena,
somnis i malsons
i gent que vetla.
Un gat miola al carrer
al pas de les hores,
un noctàmbul imsomne
trepitja el passeig,
s'asseu a un banc
guaitant l'alba propera.
...
Sobre la gespa verda
les flors de les bouganvilles
caigudes i dutes pel vent.
Teuladins i merles
ballant al mig del sender,
alçant el vol només veure'm.
Al sol naixent creix l'ombra
que minva rapidament.
D'un matoll eix un conill
que s'amaga a unes pedres.
Seguisc fent camins al parc
gaudint del matí de tardor.
...
Creue el pont de fusta,
el doll d'aigua puja i cau
al mig de l'estany verdenc.
Al voltant de la brutícia,
els peixos rogencs i grocs
de miracle sobreviuen.
Un penell d'atzavara
assenyala el mig dia
i prenc camí de tornada
cap a casa, lentament.

Pocs poemes en la dolça llengua perquè no hi ha molts lectors. Un abraç.

Gràcies Lluis. Ara ja no camine tant però, sí, ho he fet molt a sovint.