Tema: Guillermo Tell fent la mà

Guillermo Tell fent la mà

Em vols cremar per dins
I no fas cas de mon voler,
Per si de cas no faré gens
Res a volar com els molins,
Que roden vols i tot són vents
Res de tu que ja no tinc.

Quan te'n anares a eixe camí
vas defendre la teua opció,
Sense adonar-te que el redolí
És un forat per ser redó.

Mes, ara caic d'esta cançó
Que és un poal d'oli molt fi,
Quedant lluent i tan bavós
Com la teua flor pitiminí.

I no cregues que passe fam
Per que em falte la teua gana;
Sóc un bonsai del gran Japó,
El gatet del teu conill
Que ja no juga amb la teua llana;
Merla del piporrón
Pardal que ja no mama;
Els fils de la teua borra
Vestit de blaves granotes,
Mos sobre el teu ull
Que canvia blanc per roig
I somia en una altra bestiesa.

Tornen i nien tambors
Amb flautes acompanyats,
Em diuen que en eixos alts
van caure de mal amors.

Reciten els nanos malvos
Versos danyosos d'or,
Atenció tinguen els calbos
No caiguen sobre el seu for,
Que pèls no tenen mans
y mans son mil aulors.

Tirant el blanc sóc el millor,
Cavaller de l'ou i mig
Que no arriba al dos major;
Tan sols deixa el seu dit,
I este el meu és un ditot.

Quan es gita en un bon llit
Es convertix en un ninot,
I només li queda tirar la llet
Acabant-se-li el flit.

Que passa molt d'aquell mosquit
I fa al malalt ser ell tan lleig,
Que en metjasre és el més gros
Quan la malaltía té remei;
I deixa l'apotecari recepta per a la pell
Sent estrafolari,
Ell gos, conill, gatet, bonsai...
Guillermo Tell.

Premi a l'enginy i gràcia. Un abrazo Ángel