♣


Àrid

Em volies veure sobre l'assidu camí,
que s'impregna dels llavis secs i foscos
d'humitats nocturnes en el fred rodar,
a la calor del batec punyal, que es clava
sobre el pit encunyant-se mortal.


Em vaig escapar d'entre els teus somnis
i vaig estranyar el món sense tu;
pareixent, atrapat a la matèria
que dóna voltes sense sentit,
més que aquell comú
que tots tenen del lloc,
quan els ferros eren parts, i cap
en el meu centre, va aconseguir apunyalar.

I Vaguí amb la desídia,
abandonat al destí solitari
de l'existència indecisa…

Depilada nuesa
on el pubis no s'aposta,
vaig ser un mont de Venus
sense la teua herba verda i fresca.