♣


Repartint Moniatos


El cas és que
Els moniatos torrats
No estaven ben fets
I un bon dia
Que vigilava un rosegó de pa,
va demanar el favor...
Que li feren un ou deixat caure.

Tenia tanta fam el pobre xic
Que les dones se li assemblaven gallines
I les gallines… vos ho podeu imaginar...
Si no fóra pel pic
El que aquelles parlen i estes piquen,
per a ell tot era bon menjar.

I raonant i raonant
Passava de la nit al dia
Sense res poder tastar
Quan agafant el rosegó
va escoltar com l'oli aquell fregia,
olor d'ou que volia
I ho estaven fent per a no sopar.

Socarrat, l'ou de llepolia
Es va quedar… ¡Verge Maria!
Mare de déu del rosegó,
va fer valdre, i sent valent,
se'l va menjar tot rosegat.

Pobres els que no poden menjar res
Rics els que tot ho poden menjar
I encara els sobra per a tirar-ho al fem
Lladres són aquells que furten
I la presó que és un insult…

Que cap valent no puga anar
al gran tresor, el magatzem
De la llavor que està guardada
Empresonada davall les multes
Saciar la fam, deixar-la lligada
La que pagues com a les putes...

I satisfet tornar al fam
Que es resistix, que no s'acaba
Que no s'ofegue per l'eructe
Que no s'embrute, que u si faba,
no siga el cu pel disfrute
no siga que, siga la taba.


I quede el cos tan ben cremat
Que un ninot voldria ser
I en una falla representat
Denunciaria amb la seua pell
El moniato aquell primer
Que per no ser ben cuinat
En força espera el foc viu


Mentres encara...
¡Visca!, el pa del niu
Que trenque tot per la mitat
I done a l'home oportunitat
De repartir els bassos figues
Que moniatos no mes són Pius
I d'altres són les mandonguilles
Allà en el fem que fa mes riu.