Estic aqui tancada
en els somnis dels meus records,
una petita llum m'ilumina
i simula el sol,
un trist llapis oblidat
escriu paraules imaginàries dintre del calaix.
Aire cargat,
intento recordar l'olor del aire del mar,
llapis que escriu paraules que encara no he pensat.
La meva veu,
sona com llunyana e indiferent,
paraules que s'evaporen en el temps,
poemes que cauen en l'oblit i no trasmeten sentiments.
Crits de nens que riuen,
em fan somriure per un moment,
no s'ha d'oblidar que no em de predre els sentiments,
llaois que escriu paraules que ningú les sent,
trista tinta blava, que es plasma en un paper,
ulls brillants quan rius i no saps de que.
Ballenito.
Tancada En Una Habitació 
Modo Lineal
