Diari d'un sol dia ( 29/12/96 ) 1ª part

A trenc d'alba obric els ulls, la pluja envolta el camp de gris. A través de la broma, les muntanyes semblen haver-se'n vestit de núvia. El dia creix, ja veig els primers flocs entre les gotes.La serralada, blanca, em crida. Desitge trepitjar el seu llençol, sentir-lo a les mans, notar com el fred crema...
La familia hi és dormint. Encenc el foc, una argelaga i quatre branquetes de ramulla seca i un parell de troncs... Em quede hipnotitzat davant la llar mirant les flames enlairar-se'n pel fumeral. L'espurneig em torna a la realitat; obric la porta, segueix plovent i nevant. Són volves que es desfàn en tocar terra, llàstima, és tan bonic... Remoc la llenya, atie les brases i pugen de nou les flames. Em torne a aseure i seguisc escribint alló que em passa per la ment.
Siga pel foc o pel oratge, tinc mal de cap; als polses sent un martelleig, com unes estenalles mossegant-me. Tanque els ulls un moment i em fasc un massatge a les temples. Sembla que el mal de cap s'allunya. Es senten passos al pis alt, sona una porta i un biuló, algú ha entrat al bany. El soroll de l'aigua omplin el dipòsit i baixant per les canonades em diu que no estic errat.
Oíg el soroll d'un cotxe que passa pel camí, s'atura, m'aixeque del seient, obric la porta i aguaite. No hi veig res, no més que la pluja ha deixat de caure, a penes unes gotetes es despengen de tant en tant. De bat a bat tan sols núvols, ni una ullada de sol. Fa fred, sí que en fa. Torne a entrar a la calor del foc i tanque la porta. Sento un esternut a la part de dalt. Sembla que ma filla menuda s'ha costipat. La veu de la meua dona es deixa oír afermant el que jo pense. Ja t'has costipat !-diu. Afegisc un altre tronc. Baixa la menuda i obri la porta per veure la neu, tanca i s'en va a la finestra de la cuina. Una bufà de vent gelat ha entrat atacant-me a traició.
Passa rabent el matí, ja són quasi les dotze, hora d'esmorzar. Sols he dejunat quatre galetes i un café però no vull menjar res. Cal que m'aprime una mica, qüestió dels anys i la salut.​

 

M'encisa este degoteig d'informació en un dia gelat on els fets quotidians s'apoderen de la realitat i la comenten amb la seua serenitat, tendresa i, potser, tristor. Lluís.

 

Bona narració, Angel Felibre.

Ens portes a un paisatge campirano i familiar on les preocupacions semblessin alguna cosa senzilla ... però que són al capdavall la sal de la vida.

Una abraçada fratern.

 

Gràcie Cesar per les teues lletres.