Diari d'un sol dia-2ªpart

Ara, tranquilament, pense que no he marmolat ni he rondinat quan he vist que se'm fotia la cacera, i el gros és que no sé quan podré tornar. M'estaré fent persona?
Ja hi són totes baix; han esmorzat i hem preparat el dinar posant-ho al forn. Avuí dinarem pollastre amb creïlles. També s'ha acabat la pau i la tranquilitat. Han endollat la tele. Estan passant un reportatge de Cecilia, m'agrada. Escoltant-ho més que mirant-ho, trenque unes nous i totes les mans s'estenen demanant com captaires. M'he quedat a penes sense res, proteste però és fals, estic content.
Una agradable olor ve des de la cuina. Comença a coure's el pollastre i el llorer i els alls escampen sa flaire. Se'm obri la gana i la boca se'm fa aigua.
Havem dinat, la meua muller es queda fent l'escurada i les meues filles i jo se n'anem a la serra a veure la neu. Des d'ací es veu tot cobert. Arribem, el mateix Arenillas es tot un tapís de nata que cau del cel sense aturar. Prompte el cap, la roba, tot se'ns ompli de neu. Els floquets ballen d'un costat a l'altre. La gent ha vingut al mateix que nosaltres; cotxes i cotxes plens de xiquets i majors que juguen tirant-se'n pilotes. Fem el mateix, es divertim. Fa fred però a penes s'adonem. Tornem al poble amb un grapat de neu al dalt del cotxe. La calor de la llar complementa la de la calefacció de l'automòbil i ens fa recuperar l'alé que haviem perdut.
A la tele hi estan passant Bat-man. Es quedem a veure-la finalitzar. Ara em sap greu no haver-la vist cencera des del primer moment. M'agrada molt... Tornaré a ser xiquet ? Fan un descans, canviem de canal i vem el que fan als demés. Aguaite per la finestra i veig que encara plou. Un esbart de merles creua d'una banda a l'altra del poble amb una forta calaporta. Unes quantes s'aturen sobre l'entena de la tele fent-la trontollar com una bubota moguda pel vent. Des de dalt, sotgen els voltants per on caminen unes joves xalestes.
Al recer d'un ribàs els teuladins són sobre les llenegadisses branques amerant-se amb la pluja.Fan saltets de branca a branca i s'amaguen baix la llefiscosa heura.



XXXX

Les sis de la vesprada, nit tancada, plou. Torna el mal de cap a aseure's en mi com el greix al ventre. Trate de no pensar amb ell. Mire les flames i la cendra. Les brases semblen robins a la boca d'un gegant. Seguim mirant la tele, ara una altra pel.lícula, una comèdia divertida del James Gardner i la Doris Day.No hem berenat ni pres res. Ma filla major fa punt i jo escric aquest desgavell de paraules que se'm van ocorrent.
Acaba la pel.lícula fem el sopar, lleugeret per la gent major i embotits per als joves. Sopem i seguim davant la " caixa boja". La meua major escura, la xicoteta fa un encreuat i nosaltres, la meua dona i jo, juguem una partida de cartes al " continental ". Guanya ella, com quasi sempre. Després juguem una altra però ja amb la major també, guanye jo, campió ! Mentre, vem " El cadillac rosa " del Clint Eastwood. És prop de l'1 de la nit. Ja no en queden brases a la llar i, fins i tot, les corfes de les pipes hem cremat. ( Les he comprades quan he tirat el fem). Se n'anem al llit...

 

És un dia molt llarg i això que encara no s'ha acabat. Heu estat de cacera? No expliques on. I nevava. Que il·lusió. Fa molts anys que no he vist la neu. De fet no he vist nevar mai a València. Un dia van caure uns floquets sobre un hort de clementines (seria l'any 1983, el mes de febrer, en les alqueries de santa Bàrbara(ho pronunciàvem Bàrbera), a Borriana), m'ho has fet recordar. No esta essent un hivern fred, si més no a Benidorm, on les temperatures son suaus malgrat l'aire gèlid. Els dies són molt lluminosos i molt tranquils. M'ha agradat molt passar-me per este racó. Lluís

 

La primera part hi és al mateix Torre de babel-prosa. Ja fa anys d'açó, l'Alt Palància, a Caudiel. Ara l'he tornat a posar perquè Julia me la va canviar de lloc.

 

Si, l'he vist i també la segona part d'això. Sóc moderadora global.Un salutació

 

Gràcies per llegir-me i per escriure'm.