El ara de la consciència.

El ara em fa present, el present d'escriure't la consciència,

l'error amb l'engany i l'angoixa.

El ser present sense ser-ho.


I el avui em fa respondre,

tot quelcom que em fa present.

Sense veure tot allò que em fa ser,

gracies a l'error.


Soc l' escalfor freda,

tot allò que m'impedeixo ser,

el quelcom de la meva aparença.


Tan de bo sigui tot allò que mani ser,

sense res puc fer-ho tot,

seré allò que demano ser.


Capto la consciència fen-la meva,

l'estimo i l'enganyo,

se que em portarà a tot allò que he de ser.