El falcó que no puja

Ni s'enfila ni defila,
només em bada esperant,
ni defila ni s'enfila,
només guaita temptejant.

El campanar de la vila
se'ns alça molt més triomfant,
Jo tinc la sang prou tranquil·la
però tinc també el cap ballant.

Ai, falcó, que n'ets maldestre,
ai, que mai em vols seguir,
ai, que si a la sang silvestre
li coneguessis la mel...

Voldria veure't punyir
espolsat de l'immens cel.

 

Jo sento aquest poema com si fossin boniques cobles a l'quals només li faltessin la música.

Amb les meves felicitacions, el meu gran i fraternal abraçada,

Ulpiano

 

Uff, moltes gràcies per aquest comentari tant maco, una abraçada.
Carles.