Era molt menut

♣​

Era molt menut​

Era molt menut,
però amb moltes ganes;
ganes de treballar,
de ser part de la colla.

Eren dies de sega,
y molt il·lusionat
d'anar a la garrofa,
em vaig alçar molt prompte.

Ma mare em preparà
un bon tros de coca;
el carro ja venia; "¡Mare! ¿isc ja?"
Sí fill.-va contestar ma mare-.

El carro va passar; només van pujar,
fulano, sotano i mengano;
em van deixar en terra
amb un pam de nasos.

A mi no em van fer cas,
em van deixar en terra
amb dos pams de nas.

¡Mal parits!; no es donaven
lo que feien a aquell xic;
no es van donar, ¡Fills d'això!,
lo que feien a aquell noi;

quan va passar el carro,
quan de llarg van passar,
s'endugueren la il·lusió.​

♣​

 

[FONT=Georgia][FONT=Georgia][FONT=Georgia][FONT=Georgia][FONT=Georgia][FONT=Georgia][FONT=Georgia]

[SIZE=3][FONT=Calibri]O vas passar malament en aquells dies.[/FONT][/SIZE][FONT=Calibri]
[SIZE=3][FONT=Calibri]¡Fills de....![/FONT][/SIZE][FONT=Calibri]
[FONT=Calibri][SIZE=3] [/SIZE]
[SIZE=3][FONT=Calibri]M’ha agradat molt.[/FONT][/SIZE][FONT=Calibri]
[SIZE=3][FONT=Calibri]Continuaré llegint els teus records...[/FONT][/SIZE][FONT=Calibri]
[FONT=Calibri][SIZE=3] [/SIZE]
[SIZE=3][FONT=Calibri]P.D. Maleït Word, que no té el valencià.[/FONT][/SIZE][FONT=Calibri]
[FONT=Calibri][SIZE=3] [/SIZE]
[SIZE=3][FONT=Calibri]Una abraçada ben forta.[/FONT][/SIZE][FONT=Calibri]

Xosé.[/font][/FONT][/font][/FONT][/font][/font][/FONT][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font][/font]

 

Moltes gràcies PITEIRA, és un plaer que et passes per estos records de la infància, un abraç

 

¡ QUÉ POEMA MÁS FINO EL QUE NOS DEJAS, PACO! INCLUSO, SIN TRADUCIRLO, CUALQUIERA LO ENTIENDE..EL IDIOMA CATALÁ ES UNO DE LOS IDIOMAS MADRES DE ESPAÑA, JUNTO CON EL GALLEGO, EL VALENCIANO Y EL CASTELLANO..TE FELICITO POR ESTE POEMA COTIDIANO y TE ESTRELLO y te reputo.

 

Muchas gracias JOP, tengo cinco o seis más de este estilo, lo que no sé es si los podré arreglar como poemas, pues aunque hay cierte rima son más bien prosa, un abrazo JOP

 

Gràcies, Paco, per donar-nos l'oportunitat de conèixer una miqueta millor els teus sentiments. És un poema molt autèntic i que trasmet una enyorança genuïna. Et convide a passar pel politècnic aquest cap de setmana. Et presentaré els companys del Liceu poètic, Teresa Arjona, En Miguel Gutiérrez, Mina Pardo, Usue Mendaza, Annabel Villar i En Julio Pavanetti, maravellosos rapsodes i excel·lents escriptors. Luis

 

Muchas gracias por tu invitación, Luis. Los fines de semana son para el camping con mi perrita y mi compañera Lola . Añado a esto que me sentiría como un bicho raro entre tanta gente desconocida. Por otro lado sería agradable saludarte y conocerte en persona. En realidad no me gustan las multitudes más allá de dos o tres personas, soy muy poco sociable, que no antisocial, y nada extrovertido... Un gran abrazo, Luis.

 

Tard però he pogut legir-ho.

 

Muchas gracias por el comentario, Angel. Un abrazo

 

[FONT=&quot]M’ha agradat aquesta historia, plena de sentiments i d’il.lusió. Jo també forme part d’una colla (a la taronja), i no ve de grat que et deixen a terra.
[FONT=&quot]Salutacions.

 

Moltes gràcies pel comentari, Alonso. Una forta abraçada