La meua pobresa

A un poble soliu de muntanya
m’allargue per viure amb nuesa.
Tinc encesa
la llar de la vida pagesa.
La pobresa
fidel és la meua companya.

Ovelles i vaques pasturen
i el gos les vigila amb senderi.
L’encanteri
que brolla del vell cementeri
és misteri
que algunes estreles capturen.

A un poble soliu de muntanya
m’allargue per viure amb nuesa.
Tinc encesa
la llar de la vida pagesa.
La pobresa
fidel és la meua companya.

Els pobles malmesos d’Espanya
són bons per qui fuig de la fresa.
De bellesa
tan gran que emmudeix la mudesa,
fan palesa
la calma d’un món que s’estranya.

A un poble soliu de muntanya
m’allargue per viure amb nuesa.
Tinc encesa
la llar de la vida pagesa.
La pobresa
fidel és la meua companya.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


La grande bergerette qui est un poème qui comprend cinq strophes de six vers alternés en vers longs (huit syllabes) et courts (trois syllabes), la troisième strophe et la dernière strophe n’étant que la reprise de la première strophe. La Grande Bergerette compte trente vers tous de rimes féminines, dont dix-huit originaux et douze de répétition. La difficulté majeure tient à la rime « B » qui doit fournir aux strophes une et quatre, huit mots différents. Le premier, troisième et dernier couplet font office de refrain (ABbBbA). Le deuxième couplet rime suivant le schéma (CDdDdC). Le quatrième couplet rime suivant le schéma du premier couplet et refrain mais sur d'autre mots (ABbBbA) :

 

Canviar el soroll de la ciutat pels sons de la naturalesa tenint com a companya a la pobresa és un acte d'humilitat i d'innegable valor. Una abraçada, Lluis.

 

He intentat fer una versió valenciana de la 'Grande Bergerette'. En valencià, allò que en castellà es diu eneasílabo rep el nom d'octosíl·lab perquè fa servir la mateixa nomenclatura que el francès. Molta gent no ho sap i fica la pota. Salutacions cordials. Lluís.