La mort de Carme

Romanc a casa per l’estat d’alarma.
Pel finestral no albire cap persona.
Plou a bots i barrals des de fa estona
i uns precs llunyans oesc com de qui eixarma.

Contra l’avorriment no tinc més arma
que veure el món guaitant per la balcona:
un vaixell de paper cap a una androna
i els llòbrecs planys que venen de ca Carme.

Cau l’hora baixa sobre el barri trist;
potser el vaixell portava algun poema
o una pregaria dirigida a Crist.

Vull dir un adéu a Carme i la veu trema
mentre la llum del vespre és fa oligist
i un ànima coneix l’hora suprema.

 

La mort navega en aquest vaixell de paper.
He pensat que l'aïllament virtual ens va anar preparant per a aquest tancament. Cuida't molt.

 

Gràcies, Sergi
Salutacions
Lluís