Les Perdius del paradis

Un paradís, Agramunt, és;
confesso, aquí, els meus pecats:
quan som només uns quatre gats,
un paradís de falconers.

Plomada clusa de perdiu
coneixes bé ma gran passió:
quan cavaller de Montfalcó
mon cor batega molt més viu.

I per Nadal, el camp a taula;
au de corall i de paraula,
fas revenir tota la mel.

I per Nadal, rosa encarnada,
fulles de col fan de flassada,
fulles de col amb gust de cel.

 

Els paradisos de vegades es tornen molt més que això, ha estat un plaer llegir. Espero no fer el riddiculo amb el traductor, però del que vaig poder llegir el felicito.