Sever i rude

Vaig heretar el tarannà de la mare:
el cor de pedra i ganes de lluitar
quan la vida t’empeny contra les cordes.

Per això, pare, quan ploraves, no
era capaç de consolar-te amb
una mà sobre el muscle, una abraçada
o una mirada de dolor i pena.

Necessitaves una mare ¿oi?
no un fill indiferent a la derrota,
insensible a les llàgrimes vessades
pel brollador de plom del teu esguard.

Vaig heretar l’esperit de ma mare
i de vegades soc sever i rude
en comptes d’agraït i compassiu.

 

Preferisc creure que has heretat totes dues postures però que has hagut de recórrer a una més que a l'altra perquè així l'amerita.
Una abraçada, Gigio.

 

Gràcies amic. Salutacions cordials. Gigio

 

Hola, gràcies per les teues paraules. Soc valencià i per tal d'escriure empre l'estandard valencià, encara que se sembla molt a l'estandard de Catalunya i de vegades és molt difícil diferenciar-los. Salutacions cordials. Luis