1. Invitado, ven y descarga gratuitamente el tercer número de nuestra revista literaria digital "Eco y Latido"

    !!!Te va a encantar, no te la pierdas!!!

    Cerrar notificación

Societat Limitada, de Ferran Torrent (ressenya)

Tema en 'Prosa: Torre de Babel de Prosa' comenzado por Lul·lú, 3 de Diciembre de 2018. Respuestas: 0 | Visitas: 31

  1. Lul·lú

    Lul·lú Monaguillo, influencer

    Se incorporó:
    25 de Agosto de 2018
    Mensajes:
    382
    Me gusta recibidos:
    320
    Argument

    Ferran Torrent (Sedaví 1951) és un dels escriptors valencians més importants; la seua obra, ‘Societat Limitada’ (2002), és una mena de thriller polític ambientat pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques i municipals de 2001, on el partit polític extraparlamentari Front Nacionalista Valencià aspira a traspassar la barrera del 5% per tal d’obtenir escons a les Corts Valencianes (en la novel·la, Parlament del País Valencià).
    El partit demana, per boca del seu líder, Francesc Petit i el seu secretari de finances, Vicent Marimon, un préstec de 125 milions a l’entitat bancària Bancam per tal de fer front a les despeses dels propers comicis, però el director, Antonio Sospedra rebutja donar-los-el. Simultàniament, som sabedors que Juan Lloris pretén presentar-se a la presidència de la Cambra de Comerç.
    Júlia Aleixandre, subsecretària de Presidència de la Generalitat i amiga de Sospedra, s’hi oposa perquè voldria assumir la presidència amb la promesa de dissoldre-la i crear una nova associació d’empresaris dirigida per ell. Oriol Martí és l’empleat de Juan Lloris que està fent les gestions necessàries per guanyar-se els vots dels empresaris valencians i assegurar-ne l’elecció de Lloris.
    Lloris sent debilitat per les dones joves de cabells rossos; és un individu espontani i groller que freqüenta un prostíbul del barri de Torrefiel on Rafi, un proxeneta que regenta el club Jennifer de Picanya, el proveeix de dones al seu gust. Rafi i Lloris es van conèixer a la sala de festes Suso’s, un local malfamat i coent.
    Empès per la necessitat d’obtindre diners per la campanya electoral Petit arriba a plantejar-se pactar amb la dreta en alguns municipis, però no ho troba viable.
    Gràcies a Oriol Martin convencen al empresari Juan Lloris de fer una donació de 400 milions de pessetes a canvi de favors futurs, sense concretar-ne quins. Amb un poder de negociació més gran Petit pressiona Júlia per aconseguir el préstec de Bancam, que esta vegada puja a 200 milions de pessetes.
    Mentrestant, Jesús Miralles, periodista del diari ‘El Liberal’ descobreix una trama de trata de blanques que esguita Juan Lloris i de retop el Front Nacionalista Valencià.
    Les investigacions afecten la vida privada de l’empresari.



    Estil

    Ferran Torrent ha conreat amb èxit la novel·la negra i el thriller polític, com ara No emprenyu el comissari! (1984) i Un negre amb un saxo (1984), obres adaptades al cinema. El seu estil es distingeix per fer un ús realista del llenguatge groller (mariconades, puta casualitat) i per una gran agilitat narrativa.
    En l’obra empra el sarcasme per descriure el gust estètic de la dreta (gust plàstic cavernícola, diu en la pàg. 163) i també el mal gust musical (Juan Lloris sent el cantant Vicent Ramírez y les coples de la Jurado quan està en companyia de Asha i Ana al pis de Torrefiel). El retrat de la societat valenciana és força pessimista





    Personatges i noms propis
    Adelina Pujalt
    Cap de secció de ‘El liberal’
    Alfredo Alonso
    Amo del restaurant ‘Las rías gallegas’
    Ana
    Russa, de Moscou, treballa al Jennifer de Picanya. Pàg 59
    Antonio
    Cambrer del Jennifer de Picanya
    Antonio Sospedra
    Director General de Bancam
    Asha
    Prostituta russa, favorita de Lloris
    Celedonio Navarro
    Empresari de la fusta, antic propietari del tancat de Lloris, als hereus del qual va comprar el tancat
    Empar Miralles
    Filla de Jesús. Casada. Veu son pare quan el marit no hi és. pàg 55
    Enric Ferrer
    Empresari, client de Price Waterhouse que Oriol va tractar personalment
    Enriqueta del Toro
    Dona que fent-se passar per polonesa amb el nom de Franziska ajuda Rafi a preparar un parany per a Lloris
    Evelio
    Amant ocasional de Júlia
    Francesc Petit
    Líder del Front Nacionalista Valencià. Historiador¿? Responsable d’obrir un partit massa radical a la societat valenciana. Aconsegueix en 1998 un resultat electoral a tres dècimes d’arribar al 5% que són el mínim de vots per entrar a les Corts Valencianes. Va nàixer el 1961 a Castelló de la Ribera. Idealista
    Gamarròs
    El nou producte, substitutiu del Gramoxín, que Cordill vol vendre a Lloris
    Gram i Junça
    Els gossos que viuen amb l’oncle Granero al tancat de l’Albufera de Lloris
    Gramoxín
    Grup musical de què fan part Lluís Lloris, Sebas Joan i Manolo. Cantàven en català i en anglès. A València, en anglès, a Múrcia, en català. Componien rock dur, pop rock i rock tradicional. Entre els seus èxits ‘Ta mare festeja’ i ‘La follera major’
    Jesús Miralles
    Periodista d’investigació. 59 anys. No llicenciat en ciències de la informació. Redactor de successos. Alcohòlic, esprimatxat, amb problemes de salut. Solitari. Pàg. 55
    Joan Albiol
    Secretari General dels socialistes

    Joaquim Cordill
    Administrador de l’empresa Gramoxín, ex militant del partit comunista, de Sueca,
    Jordi Baulenas
    Cap de la secció d’economia de ‘El Liberal’ pàg. 200
    José Luis Pèrez
    Empresari (Excavaciones Pérez) president de la Cambra de Comerç
    Josep Maria Madrid
    Secretari de finances dels socialistes

    Josep Miralles
    Fill de Jesús Miralles, heroïnòman. ‘Aparegué ofegat a l’escullera del port, després de cinc dies de recerca intensa sense tindre’n notícies’.
    Juan Lloris Martorell
    Descendent d’una família agrícola humil de la Ribera. Empresari de la construcció respectuós amb el medi.
    Júlia Aleixandre
    Subsecretària de Presidència
    L’oncle Granero
    Masover, junt a la seua dona Maria. De Granero sabem que té setanta-quatre anys, cara ennegrida creuada de solcs profunds, ulls petits però vivíssims. Dels llavis li penjava un caliquenyo apagat. Sempre menja peix. A penes sap llegir i escriure, però son pare sempre posava l’exemple de Sacco i Vancetti, donant a entendre que son pare havia sigut anarquista.
    Lluís Lloris
    Fill de Juan Lloris. Líder del grup Gramoxín
    Maria Granero
    Filla de l’oncle Granero, treballa en l’empresa de Lloris
    Maria Jesús
    Dona de Lloris. Figura que és una gran lectora. pàg 65. D’Alzira.
    Oriol Martí
    Jove polit i educat. Empleat de Lloris. El va conèixer quan treballava al departament d’assessoria de l’empresa Price Watherhouse.
    Pare de l’oncle Granero
    l’oncle Granero era versaor i creador de refranys autòctons –n’havia fet centenars- habilitat literària oral que aprengué del seu pare, que temps era temps fou, també, cantaor d’albaes. pàg. 20
    Pere Mas
    Director de ‘El Liberal’. 41 anys
    Rafi (Justo Cavaller Gonzálvez)
    Amo del Jennifer , del Lolita’s i del prostíbul del carrer Montecarmelo. Implicat en trata de blanques.
    Sebastià Aisval
    Corredor de confiança de Lloris
    Tito Pons
    De Sueca, Ribera Baixa, fan dels Gramoxín.
    Vicent Marimon
    Secretari de Finances del Front. Va nàixer el 1961 a Castelló de la Ribera. Pragmàtic

    Llocs
    Avinguda del Port
    Al final del carrer més llarg de València és on Oriol Martí té sa casa ‘una petita nau industrial que convertí en dues plantes’ pàg. 173
    Barri de Torrefiel
    València 46019, entre la carretera de Barcelona i Benicalap, accessible a través del barri de Morvedre pel Camí de Montcada. Durant els anys 70 va caure una pedra molt gran des d’un camió i l’ajuntament no la va retirar. De la pedra (el cudol) els veïns en van fer un monument. Va ser l’inici del moviment veïnal al barri de Torrefiel.
    Barri del Carme
    ‘El barri del Carme havia esta un símbol de l’esquerra valenciana i valencianista. Records, esperances i frustracions, això era el Carme per a Joaquim Cordill’ ‘la seqüela innegable del fracàs de la generació de Cordill.
    Cafeteria del carrer de les Barques
    A prop de Bancam. No gens lluny de la Plaça de l’Ajuntament
    Caña y Azúcar
    Local de música salsa i ball on Júlia es mostra com una dona alliberada, però anònimament.
    Carrer de Dalt
    Al barri del Carme de València. Figura que és on van arrestar Cordill de jove al llarg d’una manifestació a favor de Puig Antich
    Carrer don Juan d’Àustria
    Pel Carrer don Joan d’Àustria ce la ciutat caminaven Vicent Marimon...pàg. 27
    Carrer Montecarmelo
    Nom fictici d’un carrer ubicat al barri de Torrefiel on Juan Lloris té molts pisos i propietats immobiliàries.
    Carrer Pintor Sorolla
    On hi és la seu de Bancam
    Club Jennifer
    a Picanya, on Miralles va a prendre dos o tres whiskys. És un club de prostitutes.
    Devesa del Saler
    ‘en un caminet solitari entre la carretera i la platja per on podien passejar tranquils’ pàg. 328
    Las rías gallegas
    Restaurant d’estètica clàssica. Pàg.43
    Lolita’s
    Club nocturn de Rafi

    Metropolitan
    Local de música situat al polígon industrial de Mislata
    País Valencià
    El text no es refereix mai al nostre país com a ‘Comunitat Valenciana’
    Palau de la Música
    Va ser obra dels socialistes pàg. 108
    Polígon industrial de Vara de Quart
    A tocar de València. El diari El Liberal (a l’igual que l’autèntic diari Levante) hi té la seu.
    Ràdio Xinxinati
    Nom fictici d’un local del barri del Carme de València on toquen els Gramoxín
    Suso’s
    Discoteca valenciana (1981-2005) d’ambient llibertí i decadent.
    Tancat de Navarro
    Ara tancat de Lloris
    Tancats de l’Albufera
    Els així anomenats tancats de l’Albufera són zones d'arrossar, guanyades a poc a poc a la llacuna després dels històrics aterraments duts a terme en els segles XIX i XX

    Entitats i agrupacions polítiques
    Agrupament d’Esquerres del País Valencià
    Partit fictici.
    Bancam
    La seu central d’aquest Banc va ser inaugurada l’any 1978 per Fernando Abril Martorell, vicepresident del Govern de l’UCD
    Cambra de Comerç
    Al llarg de la novel·la figura que està renovant diversos òrgans directius, entre ells, la presidència a què aspira Juan Lloris.
    Centre d’Estudis Econòmics Valencians
    ‘L’any 1929, la part més moderna i més valencianista de la patronal – encapçalada per l’industrial i banquer Ignasi Villalonga- fa fundar el Centre d’Estudis Econòmics Valencians” pàg. 242
    CiU
    Convergència i Unió pàg.42
    El liberal
    Diari fictici. Capçalera valenciana que recorda el diari ‘Levante’.
    ‘La línia editorial del diari era crítica amb la política de la Generalitat’
    Esquerra Republicana de Catalunya
    Partit amb què s’havien trencat les relacions perquè persistien en la idea de la construcció dels Països Catalans.
    Front Nacionalista Valencià
    ‘El Front Nacionalista Valencià era la suma dels grups nacionalistes esparsos’ pàg. 23
    Generalitat
    Figura que va demanar a la Cambra de Comerç una donació per poder comprar un iot al rei. Pérez s’hi va negar.
    PSC
    Partit dels Socialistes de Catalunya pàg. 42
    Unitat Valencianista
    Era el pal de paller del Front. pàg.23

    Vocabulari i sintaxis
    Albada
    Peça de música popular valenciana, de caràcter vocal, amb lletra improvisada per un versador i interpretada per un cantador, generalment amb acompanyament de tabal i dolçaina, a la nit o a la matinada davant de la casa d'algú que es vol homenatjar. Nit d'albades.
    Bo+ i+gerundi
    Mentres. ‘Cordill va passar entre els joves bo i dient-los que vivia al carrer’.
    Caliquenyo
    m. Puro prim i tort, de mala combustió, d'elaboració artesana i distribució al marge de l'estanc.
    Garsa
    ‘L’oncle Granero i Juan Lloris van girar la vista just a temps per veure el vol majestuós d’una garsa’ Garsa es refereix a un Bernat pescaire i no a un exemplar del gènere Pica Pica, que en castellà es correspon amb el substantiu ‘urraca’ personatge, junt a la merla, de la Balada de la garsa i l’esmerla, de Roís de Corella, poema molt ben comentat pel professor Josep Bargalló al seu magnífic blog https://josepbargallo.wordpress.com/2012/05/26/exercicis-de-metrica-la-balada-de-la-garsa-i-la-merla-de-rois-de-corella/
    Perxar
    Va deixar de perxar i exclamà pàg. 13
    Tancat
    Terreny envoltat de parets, de reixes o de tanques
    Ullal
    Va observar amb atenció l’ullal d’on bevia Gram. Pàg. 13

    Expressions idiomàtiques
    A bots i barrals
    Una setmana abans havia plogut a bots i barrals. Pàg.13. Ploure torrencialment, pluges fortes.
    A cuita-corrents
    pàg. 205 De pressa, a corre-cuita.

    Anar coll avall
    El menjar no li anava coll avall. pàg 326. No poder engolir el mos
    Anar de bòlit
    pàg. 216 Anar amb presses a causa d'un excés de feina, de moltes preocupacions, etc.
    Anar tot a perra
    Pàg.- 203. Cridòria. Batibull
    Bufar i fer ampolles
    Pàg. 131. Vol dir que alguna cosa siga molt fàcil.
    Comptat i debatut
    pàg.233 i 242 Vol dir ‘en definitiva’
    Fer cara de pomes agres
    ‘El secretari de finances va entrar amb cara de pomes agres al despatx’ pàg 123
    Fer colpets a l’esquena
    ‘En política si et fan colpets a l’esquena probablement és per comprovar per on te l’han de trencar”. Pag. 123
    Fer l’efecte que
    pàg. 218 Semblar ésser una cosa determinada a jutjar per la impressió que produeix.
    Fer la puta i la Ramoneta

    (col·loquial) Fer el doble joc, tenir dues cares, ser un caragirat. pàg. 332,
    Fer mans i mànigues
    Pàg. 195. Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d’aconseguir-la
    Fer-se l’orni
    Es feia l’orni quan notava la seua presència. pàg. 11. locució adverbial. Fer el desentès per conveniència.
    Fil per randa
    pàg.220 significa meticulosament, amb tots els detalls
    No traure aigua clara
    pág.242 desxifrar enterament
    Pal del paller
    Pal que serveix d’eix al voltant del qual hom munta el paller. Normalment s’usa en sentit figurat: eix o nucli al voltant del qual es vertebra una societat, una empresa, etc. pàg. 23
    Pegar voltes al colomer
    pàg. 245 donar voltes a una cosa, amb el significat de 'pensar-hi, rumiar-hi'.
    Traure de polleguera
    Les obvietats de Pérez la treien de Polleguera. Pàg. 48 Una polleguera és la peça en què entra i es recolza l’eix sobre el qual gira la fulla d’una porta. Treure de polleguera, per tant, vol dir treure algú o alguna cosa del seu estat natural o del seu camí, és a dir, fer posar nerviós. És molt similar a l’expressió treure del solc, que té el mateix sentit.
    Un gra massa
    Per contra, el comissari de l’exposició es va allargar un gra massa amb detalls. Pàg. 106. Vol dir exageradament


    Refranys
    Déu ens guarde de mula que fa “hi-hi” i de dona que sap llatí
    Un animal agitat pot resultar violent, mentre que una dona llesta i saberuda, si s’enfada, pot perjudicar algun home. 324
    La dona i el porc malament si són del mateix lloc
    pàg. 324
    L’amic provat, el meló encetat
    pàg. 324

    Referències polítiques i culturals

    Alcalde o alcaldessa
    ‘L’alcalde és maricon i borratxo i no passa res’ Referència no tan solapada a Rita Barberà. I parlant de Júlia, en pàg. 289 ‘Potser és lesbiana. En això la dreta s’ha modernitzat molt’
    Andreu Alfaro
    pàg. 28
    Antoni Tàpies
    Amb un parell d’estos en tindríem prou- digué Marimon admirant una tela de Tàpies de tres metres de llarg. Pàg. 29
    Ciutat de les Arts i les Ciències
    Projecte dels socialistes dut a terme pel partit Conservador.
    Concha Piquer
    Tonadillera ja traspassada. El personatge autòcton més valorat pels valencians segons una enquesta encarregada pel Front Nacionalista Valencià. pàg. 26
    El Fary
    ‘En el silenci del tancat ressonà la cantarella d’un mòbil, les notes d’una cançó popular del Fary”. pàg. 18
    Fernando Abril Martorell
    vicepresident del Govern de l’UCD pàg. 28

    Grans esdeveniments
    Com ara, el Parc Central, el Parc de Capçalera, la concessió d’Aigües Potables de València, l’arribada del TGV, la reconstrucció del barri del Cabanyal, els parcs temàtics. Lloris s’havia quedat fora de Terra Mítica.
    Jaguar
    El cotxe de Lloris. Verd fosc. Molt cridaner.
    Joan Cardells
    pàg. 28
    Josep Fouché
    La biografia del qual ha llegit En Lloris
    Juli Cèsar
    La biografia del qual ha llegit En Lloris
    La Cartuja de Parma
    Novel·la de Sthendal. És el llibre que està llegint Maria Jesús
    Leonardo Da Vinci
    La biografia del qual ha llegit En Lloris. Tenia un problema, a parer de Lloris: que era maricon. No entrava en els seus esquemes. Pàg. 65
    Manolo Boix
    pàg. 28
    Miquel Navarro
    Escultor. Es fa referència a una maqueta anomenada Ciutat roja pàg. 161
    Museu de Belles Arts Pius Vè
    A vora riu, entre el carrer d’Alboraia i l’Albereda
    Olivetti
    Màquina d’escriure amb què Miralles escriu les seues cròniques
    Paco Roig
    President del València C. F.

    Palau de la Música
    Figura que Lloris va guanyar el concurs tirant els preus per terra.
    Palau del Marquès de Dos Aigües
    És d’estil Rococó i conté una important col·lecció de ceràmica artística. Petit hi visita una exposició de mala gana.
    Partit Conservador
    Es refereix, sense nomenar-lo, al PP.
    Peter Falk
    “Francesc Petit va agafar una revista que hi havia damunt del centret de vidre. L’obrí per les pàgines centrals, dedicades a Peter Falk”. (l’actor de Colombo) pàg.29
    Puig Antich
    Militant anarquista executat per la dictadura
    Sant Miquel dels Reis
    Antic monestir cistercenc , presó franquista i actual seu de la Biblioteca Valenciana i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    Socialistes
    del PSPV-PSOE
    Sorolla
    Pintor que a parer de l’autor ‘deixà nefastes influències en els pintors actuals més celebrats per la burgesia autòctona’ pàg. 28


    Apreciació personal
    La novel·la és un retrat sociològic de la València dels primers anys del nou mil·lenni; una València farcida d’oportunitats envers els constructors i els partits polítics pels nombrosos projectes urbanístics que s’espera dur a terme, promoguts per les diverses administracions públiques, entre les quals hi ha la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments. Són anys de bipartidisme pur, llevat del període on el blaverisme va estar a punt de fer-se amb l’alcaldia de València, però que el Partit Popular, de la mà de Rita Barberà, va saber desactivar.
    L’anticatalanisme ha estat un dels senyals d’identitat del conservadorisme valencià; això i la radicalitat dels partits nacionalistes d’esquerra impedia als partits valencianistes arribar a les institucions. És a finals dels anys noranta quan figura que el Front Nacionalista Valencià (transsumpte del Bloc Nacionalista Valencià) intenta obrir-se a la societat mitjançant un procés d’acostament a tesis més realistes i interclassistes.
    Per tal de dur a terme el projecte d’entrar al Parlament valencià, el Front necessita finançament, però les entitats bancàries de caire públic com ara les caixes d’estalvis, governades per consells d’administració controlats pels partits polítics amb representació institucional els barren el pas.
    La novel·la conta com els valencianistes arriben a una majoria d’edat en què comprenen que la corrupció, el xantatge i la renúncia als ideals polítics forma part del joc polític.
    Ferran Torrent, amb una narrativa sovint descurada i no massa precisa, pinta amb corró una mena de retrat grotesc del món polític i empresarial valencià pensant en els seus lectors, una majoria dels quals són lectors del Principat, que no tenen un coneixement directe de la realitat valenciana i que necessiten que un escriptor, en aquest cas Ferran Torrent, els l’ha traduisca i compare amb la seua pròpia realitat, sovint emprant expressions i representant objectes més entenedors. L’ús del nom ‘País Valencià’ en comptes del nom oficial de l’ens autonòmic seria prou per demostrar que el públic objectiu de la novel·la és el mercat català de bell antuvi.
     
    #1
    Última modificación: 4 de Diciembre de 2018

Comparte esta página