Sé que, de ta casa estant,
un espiell obries en la cortina
quan em veies passar.
I els més íntims furs que et regien
tremolàven en girar-me a mirar.
Jo no sabria dir-te el motiu,
per què deixí que em perseguires
lascívament enganxada a un polp
bavos i desgarvat.
Em demanàves a crits tantes coses!
Han passat ja trenta anys d'aquell
bes que no et vaig donar.
Però comprenc que res no mata en la vida
sinò el constant precipitat que deixen
els fètids bafs d'egoisme i poder.
Com els que circulen per la història
caduca a les pàgines tràgiques dels humans.
Quin selecte escarot de cabells!
Quines finestres tan blaves
obertes a la maror del desig!
Sàpigues que mai t'he deixat d'estimar
i que ens devem moltes coses:
Ens devem una nit sancera,
un bes dens i acalorat.
Ens devem una llarga abraçada,
un apretó de mans
per aquell gran bes que
no et vaig donar.
un espiell obries en la cortina
quan em veies passar.
I els més íntims furs que et regien
tremolàven en girar-me a mirar.
Jo no sabria dir-te el motiu,
per què deixí que em perseguires
lascívament enganxada a un polp
bavos i desgarvat.
Em demanàves a crits tantes coses!
Han passat ja trenta anys d'aquell
bes que no et vaig donar.
Però comprenc que res no mata en la vida
sinò el constant precipitat que deixen
els fètids bafs d'egoisme i poder.
Com els que circulen per la història
caduca a les pàgines tràgiques dels humans.
Quin selecte escarot de cabells!
Quines finestres tan blaves
obertes a la maror del desig!
Sàpigues que mai t'he deixat d'estimar
i que ens devem moltes coses:
Ens devem una nit sancera,
un bes dens i acalorat.
Ens devem una llarga abraçada,
un apretó de mans
per aquell gran bes que
no et vaig donar.
Última edición:
