Volia ser un corb

Li he donat el meu
cor a la lluna.
Jo volia ser un corb,
per amagar la tristessa
en els seus llavis.

Viure amb la nit,
fugint de la claror
del matí.
Lliure com els morts.

Qué fácil haguera sigut
ser un pardal de foscor!

Volar amb l´estela
de les llagrimes.
Arrupit pels astres,
amb la cançó de les
constel.lacions.

 

Algunas veces sería mejor ser un cuervo, o lo que sea, en vez de uno mismo.
Hermoso poema.
Saludos.

 

Muchas gracias. Sin duda sería mejor escapar de nuestros propios límites.
Un saludo.

 

I aparéixer de tan en tant
per les cases dels poetes,
que el plomatge negre
els hi recordi el que fan

Increíble el catalán para la poesía. Me ha encantado

 

*Aparèixer

Eso si, los acentos son un lío xD

 

Agrade veure escriure amb catala.
Se un corb no estaria malament

Perdonad mi Catalan escrito. No es lo mio

SALUDOS

 

No escric be el catalá encara que u soc. M,agradat el seu contingut.

Jo voldría ser l,ocell
que trine a dalt dels arbres,
el seu cant m,enbadaleix
sempre cantant y contents,
jo voldría ser un d,ells.

 

Me ha encantado tu continuación al poema.
El catalán es muy literario, y le da mucha profundidad a los poemas, sólo hay que darse cuenta de que proviene del occitano, la lengua empleada por los trovadores.
Un saludo.

 

No te preocupes, lo importante es disfrutar de la lengua.
Me alegro de que te haya gustado.
Un saludo.

 

Moltes gràcies Pili.
Tot el món desitja tenir la llibertat dels ocells.

 

Tens molt art fosc Poeta, la tristesa en la nit enmig d'aus té bona poètica. Un gust trobar-me amb les teves lletres.
Salutacions cordials.