La fluixa (sonet)

Abunda el peix al Gos i la Tortuga[1]

quan la tarrafa ja no val la pena.

Els bots dormen l’hivern sobre l’arena

i al fons del mar l’agulla s’aixopluga.


Amb un cordell, el plom a l’ham es nuga

i es llança a braç. El pescador alena.

La peça que ha picat dona faena.

La fluixa tensa i la captura es fuga.


Torna a llançar l’ormeig entre les roques

perquè la fam empeny i el sol s’amaga.

És l’aliment que esperen quatre boques.


Regressa a casa. Sense greix, el carro,

va sonant pels carrers en ziga-zaga

fent saber que esta nit sopen llobarro.

Premi de poesia Rafael Sari, L'Alguer ( Sardenya) Tercer premi 2024


[1] El Gos i la Tortuga és una roca submarina de Benidorm