1. Guest, ven y descarga gratuitamente el cuarto número de nuestra revista literaria digital "Eco y Latido"

    !!!Te va a encantar, no te la pierdas!!!

    Dismiss Notice

Pel solaç deixondar, Sirventés del trobador Giraut de Bornelh

Discussion in 'La Torre de Babel' started by Luis Rubio, Oct 29, 2025 at 2:11 PM. Replies: 0 | Views: 21

  1. Luis Rubio

    Luis Rubio Moderador ENSEÑANTE/Asesor en Foro Poética Clásica Staff Member Moderadores Moderador enseñante

    Joined:
    Jun 22, 2019
    Messages:
    3,027
    Likes Received:
    2,901
    Gender:
    Male
    Sirventés

    Kolsen, Adolf. Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh. Halle a. S.: Verlag von Max Niemeyer, 1910.

    Codi: 242,055 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Canso Número: LXV

    Per solatz revelhar (Kolsen, Sämtliche Lieder des Trobadors Giraut de Bornelh, 1910)


    Pel solaç deixondar,
    que s’ha massa adormit,
    i pel mèrit proscrit
    acollir i tornar,
    em posí a treballar.
    Però ja no he seguit!
    Les forces m’han fallit
    i no ho puc acabar.
    Com més en ve voluntat i cor fort
    més creix en ella el dany i la dissort.

    Greu és de suportar
    ho dic a qui heu sentit
    que el goig era agraït
    i tot el benestar.
    Mes no podeu jurar
    que el poltre no he patit,
    ni he vist hom migpartit
    a desgrat cavalcar.
    Lleig és l’afer molest de perdre el nord,
    de perdre Déu i romandre somort.

    Véreu torneigs manar,
    seguir-los ben guarnit,
    desprès, del més ferit,
    tot un hivern parlar.
    Trobeu decent robar
    ser d’ovelles bandit,
    sou cavaller maldit
    que es posa a cortejar.
    Toqueu desprès la pell del xai que heu mort.
    Robeu temples i dots a dret i a tort.

    I viu per corts anar
    Al joglaret fornit
    ben calçat i vestit
    Tot just per agradar.
    Sentir-los malparlar
    eixe és el gran delit
    De qui és el tort eixit
    per a calumniar?
    No sé de qui. De qui els dona confort?
    Jo dic: de tots. L’engany traeix la sort.

    On ha anat el joglar
    que havíeu acollit?
    Ha menester d’un pit
    qui solia alletar.
    D’ençà que va fallar
    vaga tan escarit
    que ja no és assistit
    per qui solia anar.
    Amb companyons, no sabria dir quants:
    gentils, armats, molt bells i benestants.

    Solia acompanyar
    el bo i el distingit;
    hui soc tan esvaït
    que no em sé aconsellar.
    I en lloc de solaçar
    sent en la cort el crit
    i el soroll produït
    per l’auca de Bretmar,
    com si es tractés d’un cant o d’un descord
    dels rics afers, d’un temps o de la mort.

    Pel cor estovar
    si és massa endurit,
    no deus de l’oblit
    els fets rescatar?
    Si mal és deixar
    un afer establit.
    Del mal que soc guarit
    no em cal ja medicar.
    Però el que és veu, es gira per deport,
    es pitja, es prem pel costat el record.

    Per tant em puc vanar
    que el meu casal petit
    no fon d’ells envaït.
    Tots el van respectar
    i no em feu més honrar
    el covard que l’ardit.
    Al meu Senyor li he dit:
    No deuria pensar.
    que rep honor de mi quan per conhort
    dic que uns altres son bons i ell és un bord.

    No tinc retrets. Per què? Ho estic pensant
    Seria estrany que així finís el cant

    Ho diu Dalfí qui coneix els bons cants
     
    #1
    Évano likes this.

Share This Page