Moments...día i nit

La meva ànima es feta de grans
com a grànul de la mateixa arena,
a cada gra jo hi guard un poema
que t' escriuran les meves mans.

Aniré com riu cap la teva boca
que tan engata la meva sang,
que del món és dolç i estrany
i fa tornar la meva ànima loca.

A la nit quan la llum de lluna
posa als núvols didals de plata,
quan al teu llit el somni sura
una gran font d' amor esclata.

Hi ha una porta que és d' or,
la que tots duim dins,
una porta que obri al cor
i amb amor et duu als cims.

Les fulles de la tardor
són cartes d' enamorat,
que escrites amb amor
el vent ha alliberat
de l' arbre dictador.

Si el día és gris
com és s' olivera,
potser és primavera
o de la tardor encís.

M' agafa una alegría
quan et veig passar
que no em puc aguantar
fins i tot t' aferraría.

Ets tan dolça i fràgil
com una rapinyada d' amor.

De nou avui t' he vist
com a mi més m' agrades,
quan la pota tancaves
amb un ben curt vestit.

 

Un patoll de sentiments... m'han agradat força els teus versos... Rep una abraçada des de XILE...

 

Passió y amor. Preciós. M´agradat moltíssim.
Petons desde Barcelona, (Catalunya):::hug:::