Tisora, Pedra y Cosidor

Tisora, Pedra y Cosidor

​

Si el cercle és el punt i pi només la coma,
bo és que siga junt i es faça puny i lloma,
allò que ben tallat, aguaita remenat
retallat per la tisora.

Per més que siga l'ull, i molt ho sé de fora,
tendra caiga la llavor, que vull,
menjar amb tenidor, furgar per si no em plora,
la llàgrima disgust, tardor del aigua mora."

A tisorades em trenquen,
a tisorades m'arreglen,
a tisorades remenen totes les cares del pare,
i si tisores són fines, enganyaran en mentides
les veritats que retallen.

Retallar-me este punt
que li cau petita coma;
precaució quan ho talleu,
que desig és ser la poma,
i acabar en un gallet,
siga en l'home o...
que més dóna"

"Parant, brodant la lletra,
tirant les sobres, mullant la punta;
no queda oli ni queda fil,
tampoc la llum per la finestra,
tan sols la taca d'alguna pedra,
una tisora, un cosidor, i olor de festa."​

 

Bon brodat Francesc.

 

Muchas gracias por la visita, Angel. Un abrazo