Amor marí

Amor marí

Tu eres blanca com una dona bona
i també eres tan fina com la flor,
eres de totes dones la més dona
i jo de l'home el més voler l'olor.

Si tu eres com el vent que mes en trona
jo seré la finestra oberta al sol,
eixe matí que fa de la corona
la terra que s'ofega en el teu coll.

Em dius que no t'espere a la vesprada
i vull donar-te nit plena de toll,
te'n vas quan el desig està fent rada;


trist, el goig es ferida pel teu moll,
jo tinc la llengua així per disfressada
i el pit tot asfixiat ja és un soroll."

 

Hermoso soneto. Me encantó.

 

Muchas gracias por el comentario, santoro. Un abrazo

 

Buenos versos amigo, no escribo en tu idioma pero lo entiendo.
Un placer.

 

Muchas gracias por el comentario. Un abrazo

 

M'ha quedat el crit de la mar.

 

Salada... Un abrazo, Angel