La sonsònia del pom

Gira el pom de la porta; en la paret
un espill de Venècia mira de reüll
un vestit de seda arnat. ¿Serà meu?
Acote el cap, la catifa té una taca;

l’aixafe amb les sabates matusseres
que duc per casa del duc
i baixe les escales amb el posat
d’una model dels anys noranta.

Deturat al mig de la sala
el pom metàl·lic de la porta gira.
M’arregle en el mirall la corbata de puntes

i faig com si no res furgant-me el nas.
Sent la veu dels xiquets de Stranger things
i el pom immòbil de la porta gira.

 

Gràcies, amic.