amor fals

Jo l'estimaba, mentra ella m'enganyaba.
Jo l'estimaba, mentra ella ja no m'esperaba.
Jo l'estimaba, mentra ella m'odiaba.
Jo l'estimaba, mentra ella m'utilitzaba.
Jo l'estimaba i l'hi demostraba, mentra ella jugaba.
Jo l'estimaba i era feliç mentra amb ella jo estaba.
Jo l'estimaba, pero putser l'agobiaba.
Jo l'estimaba, pero ella no se'n adonaba que jo la meva vida donaba mentres amb ella jo estaba.
Jo l'estimaba i a l'hora l'apreciaba.
Jo l'estimaba, pero ella em refusaba.
I ara tot s'acaba amb un:
JO NO T'ESTIMABA.:::triste:::

 

Ieeep, ieeep, se que potser ho saps, pero compte amb les faltes d'ortografia. En català el pretèrit imperfet de qualsevol verb va amb "v", oki?
Per lo demes, se com et sents i em sap greu nen, ho descrius molt be i aquesta monotonia que es fa notar ens demostra com te l'estimaves::hmy:::...endavant, continua sempre, som-hi que tot correra a la mateixa intensitat:S...res ho pot deturar:::blush:::. Mil petunetus lleidatans:::sonreir1:::
RINOA:::hug:::

 

Tristos versos que expressen sofriment. T'ha quedat maco. Ànim!