Un món fet de caricies

M'agrada tenir-te entre els meus braços
com si encara fóssis una nena,
jugar amb els teu cabells
que embolico perquè t'enfadis,
besar-te... besar-te com no he de fer,
però, aqui, en el jardí on els nostres jocs
no son prohibits, en els racons que saben
del nostre amor, aqui si, aqui si... m'agrada
cercar els teus sins sota la brusa, que tu entris
els teus dits en els meus jeans, no som
de cristall, no som de paper ni sants
de guix, ni tu ni jo resem,
no ens poden dir que l' estimar és pecat,
perquè no ho és...

 

Sembles molt jove Jacobino.Se t'en ix el foc pel teclat.Segueix.

 

Moltes gràcies.