Sa condició de ses ovelles d'un ramat

Si tots podem veure el cel estrellat,
si a tots se'ns dóna la condició de respirar,
si a tots ens agrada estimar i ser estimats,
perquè conformar-se en un món de desigualtats.

Món d'ideals transformats,
ja ho deien "el mundo al revés",
on el bò és el llop
i la nena indefensa el dolent.

Com a bens d'un ramat
protegits per un pastor
una mica boig i armat,
mengem tranquil·lament
sota un grup "ordenat".

I com et pots parar a pensar?
si l'únic que et preocupa
és el teu menjar...

 

No he entendido nada, pero... investigaré.

:bienvenido:

 

El poema está escrito en catalán (supongo que si no has entendido nada es por el idioma).
Hablo sobre la pasividad y la conformidad de la gente frente a la desigualdad.

 

Woowwww m'has sorprès, m'agradat moltissim, es molt maco i el tema... genial. Encara no se com la gent pot arribar a conformar-se cada dia mes, amb un mon replet de injusticies, desigualtat e hipocresia. Realment es com tu dius, un ramat d'ovelles que es deixa guiar per un grupet de gent, sense questionar res del que fan o diuen. Sort que encara hi ha gent que te somnis, que veu mes enllà de la "realitat" mediatica que ens volen fer creure.
M'ha encatat. Un abraçada molt forta.
Petons

Lady Halcon