Escollos - Esculls

Este es un poema que escribí en catalán. Incluyo la versión original para quien pueda interesarle.

Escollos

El miedo de agarrarse rencoroso
a las sombras huidizas de estos escollos,
fantasmagorías donde rugen las olas,
deshilachan los límites del océano
y me abren nuevos surcos en las manos.

Me doy cuenta, en esta noche aceitosa,
que aun no he llegado
a tu costa de arena blanda,
donde las olas
respiran tranquilas.


Esculls

La besarda d’arrapar-se rencuniós
a les hombres fuguisseres d’aquests esculls,
fantasmagories on bramen les onades,
esfilagarcen els límits de l’oceà
i m’obren nous solcs a les mans.

Me'n adono, en aquesta nit oliosa,
que encara no he arribat
a la teva costa de sorra flonja,
on les onades
respiren tranquiles.

Enric

 

Ahhhhhh ets meravellosament especial, deu ni dooooooooo aquest poema es dolç dolçisimm quina calitat humana, quin nen mes especiaaaal! oins, que macu
Perfavooor quina enveja em faasss jo vull esciure amb tuuu!
me dones el msn ja, petit, que aixo no pot esperar ;D
Et deixo un escoll coral·lí ben vermellós per a que somiis amb tot el possible...
Mariona

 

Moltes gracies per les "flors", pero veient com escrius tu no se que m`has d`envejar.
T`envio un privat per establir tractes...

Un peto!
Enric