Deute amorós

Les paraules romanen silenciades.
La meva presència s'ha convertit en un fantasma.
Potser creus que no mereixo
desaparèixer dels teus records?

Em vas repudiar.
Em vas exiliar
Em vas ignorar

Encara no entens perquè decideixo
unir-me al ball del silenci.

Recorda: jo ja no soc
la teva odalisca,
no puc ballar-te més
la dansa de l'espasa
quan tornes de la batalla.

Les teves guerres mentals, ja no estan
en el mateix front que les meves.

Recorda: jo ja no soc la teua Sherezade,
no puc recitar-te històries sorgides
de la meva ment, mentre intento endolcir
el teu cor perquè em permetis
un dia més de vida.

No obstant això, jo no amago
el molt que et vull.
Si pensaves que el teu menyspreu
em faria suplicar-te a la recerca de compassió,
vas errar, com un arquer que dispara
la seva última bala.

No puc deixar d'estimar,
a qui vaig estimar tant.
Tu no pots deixar de desitjar
a qui tant vas desitjar

Si l'amor és un delicte,
vull pagar el meu deute,
jo mateixa vagaré pels camins
buscant a un jutge que em jutgi
i m'imposi la meva sentència

 

Bonica poesia. Salutacions de saturn.