Lorena

M´has dit que no, que tot s´ha acabat,
les flors del jardí torcen el cap, la gespa
em crema les plantes dels peus, estic despullat,
tu vas de guerrera... de noia nupcial,
de Joana d'Arc... la teva llança daurada
m'ha travessat i els àngels del cel ploren per a mi,
i els que son a l'infern t' estan aplaudint,
el pare ens observa i es posa molt trist,
no vol que jo torni a casa amb el cor trencat,
però m'has dit que no amb una besada
tan freda i glaçada que ara els meus llavis
son com un desembre sense cap paratge
al que acaronar...
M'has dit que no i camino fins a la via
del tren, encara no és l'hora, m´hauré d'esperar,
amor...

 

M´ha agradat molt el teu poema...Et felicito.
Per cert, m´ha cridat l´atenció perquè jo també en dic Lorena.
Bon Nadal!
L

 

Ja ho sabia. Ja no recordes que em vas trencar el cor?

















PD: És broma, eh! Gracies pels teus comentaris i feliç Nadal.

 

................

Jacobino,
Que poema tan bell, trist i sentimental. Encara que el pare no ho vulgui, Lorena ha fet que regressis a casa amb el cor trencat. Ja ho vaig dir, hem d'aprendre català per a llegir els teus excel·lents poemes. Felicitacions novament.i les meves disculpes per no saber escriure català correctament, encara que ho llegeixo perfectament.

Felices pasqües de Nadal i un pròsper any nou. Una abraçada,
Ramiro Padilla

 

Moltes gracies Ramiro. Pels comentaris i per la teva voluntat d'escriure el català, cosa que que fas prou bé. És molt d'agrair.

Un abrazo desde Barcelona.

 

Tota espera per amor no és temps perdut.

Bones línies Jacobino.

Gràcies per compartir la teva versar.

Salutacions.

 

Molt amable. Potser tot temps és perdut... Això no ho sabrem mai, amic.