obligatoria

ales foses amb mercuri
idea habil que camina desperta
anima trancada que no es buida

es com equasio en equilibri
no puc sentir el que sents
pero veix que sentu el mateix

es part intriseca de la teva naturalesa
blanca com la teva historia
descuneguda sense rara

hi hara que ets alla al teu mon
part de mi es per recordant la desicio dels teus ulls
la part neta de les teves mans

potser la pregunta seria que faix aqui
parlalant de aixo que no emb ve ni em ba
y sera per jugar...

sera per dirte la enveja que sentu
cuan beix els teus pits embolicats amb la tovallola
o cuan pajeixas com una fulla sobre la sorra

anima blanca que es dibuxe
sense fer sorroll
en el record dels meus anys.

01 septiembre 2007

 

M´agrada el sentit de la poesia. Al començament sembla surrealista amb les imatges que dibujes. Molt ben aconseguides. Peró el que et dic sempre, l´ortografia, el lèxic, les puntuacions tot aixó tambe és una mica surrealista.
No vull ser més repelent ni anar de mestre de ningú, però milloraria molt amb una bona neteja aquesta poesia,
Una forta abraçada.
Joan (T)