Opvs Tarraconensi

Un divertiment, tot pensant en el museu arqueol.lògic de Tarragona.
Un divertimento, pensando en el museo arqueológico de Tarragona.

Opvs Tarraconensi

Dispusimos los recuerdos
en hileras ordenadas:
Música del tiempo pasado,
pentagrama de faltas.

Si nos fuera dado oír
el sonido de noches que pasaron,
y la ola que se extiende
entre riberas tan lejanas.

No es la lengua ni la patria
lo que acerca estas costas,
fue esta arcilla fértil
y la mar Mediterránea.

Enric


Opvs Tarraconensi

Arranjàrem els records
en fileres ordenades:
Música del temps passat,
pentagrama de mancances.

Si ens fos donat de sentir
el so de nits que passaren,
i l’onada que s’estén
entre ribes tan llunyanes.

No és la llengua ni la patria
el que atança aquestes costes,
fou aquesta argila fértil
i la mar Mediterrània.

Enric

 

Buen poema, Enric.
Un gusto leerte.

Saludos.

 

Jaaaaaaaay! T'has passat burinot xD
porto dies molt enfeinada amb treballs i estudiar perdone per no dirte re encara tic enfeinada xD
Em sembla que el català, poeticament es molt mes bunic que el castella, tu dic en serio i u e comprovatttttt
Uffff nomes dir que visca, visca la patria i la terra, la sorra la grava i l'arena de platges, planes i valls, pirineus, barrancs i mars mediterrànies. Catalanament som aixi i no ens canvien ni que la ma de Deu esborri la Terra del mapa
Amb la mà al sòl i el cor nadant, petons ben amunt!
RINOA:::hug:::

 

Fet i fet, l'important és comunicar-se, i les ideas i els sentiments no entenen de llengües... però que bé que sona el català, oi? Un t'estimo que soni a mar Mediterrània i fagi olor a pinaça escalfa molt més el cor.

Una abraçada Srta. de-Terra-Ferma-amb-nom-marí!
Enric