Matí blanc

Anem desaprenent tot
com la sal que ix del flascó
un perfum que es torna ranci
si és que va tindre olor
tenint algun pes de més
i milers de centúries per a oblidar,
no sabent on col·locar la següent paraula
perquè pot quedar per sempre
emmagatzemada inútilment
quasi pitjor que estrényer la tecla d'esborrar
o qualsevol altra cosa que substituïsca l'engany,
idiomes estranys en els quals caus enlluernada
però que són una tela d'aranya en la qual perdre una mica
i una mica més d'escapatòria,
embullant-se el sentiment
per escoltar misèria,
tot un blanc matí més en la qual deixar arribar
el que haja de passar
si no hi ha molt més que comptar.

 

Maramin, tú entiendes el valenciano o usas traductor?