VolÀ...adeu..

Alçà el vol
la papallona del meu cor,
potser s' escapà,
si sé em vest´de dol.

Les mans al pít,
no sonen batecs,
sent un buít que s' ompl
amb la tristor,
gran com un infinít.

Fou tot tan boníc,
fou tot tan formós,
una moixoneria de lluna
de mitjanít,un tot amor.

Ja no mai més tornarás
papallona de tots colors,
sé que lluny volaras,
tú que fores reina
dels meus poemes d' amor..