86-58-84

No em diguis "no",
perquè a tu tot jo m'he entregat
i estic tan sol,
doncs el meu món només són aquestes mans,
que com una fina pluja sobre la mar,
deixen dolces petjades per la teva pell
de mel...
No em deixis sol,
perquè ara ja no soc ni jo,
no sabria cap on tirar,
ho he perdut tot
en un sacrifici inútil de l'amor...
T'estimo tan, que més enllà dels límits del teu cos,
del teu caliu,
només hi han foscos i grans estimballs,
una nit torva que no s'acaba mai,
ho he donat tot,
no em queda res [COLOR=#000080]del meu passat, [/COLOR]
[SIZE=3][COLOR=#000080]i si te'n vas[/COLOR][/SIZE]
[FONT=Arial Narrow][SIZE=3][COLOR=#000080]no veig camins més enllà d'aquesta habitació,[/COLOR][/SIZE]
[FONT=Arial Narrow][SIZE=3][COLOR=#000080]amor...[/COLOR][/SIZE]
[FONT=Arial Narrow][SIZE=3][COLOR=#000080][/COLOR][/SIZE]

[FONT=Arial Narrow][SIZE=3][COLOR=#000080][/COLOR][/SIZE]
[FONT=Arial Narrow][SIZE=3][COLOR=#000080][/COLOR][/SIZE][/FONT][/FONT][/FONT][/FONT][/FONT]

 

Bones mesures. No patisques que la vida no s'acaba.

 

Bones mesures, si! ja, jaja! La millor crítica que podia esperar... :::gafas1:::
Salut, Àngel.