A Carme Riera

A CARME RIERA​

Si em deixares la mar com a penyora,
deixaries la mel d'eixes abelles
que semblen ser, al cel, milers d'estrelles
de les quals manes tu, sa gran senyora.​

Seria rossinyol o passerell
al jardí on descrius tants bells colors,
seria papallona entre flors,
igual seria assutzena o clavell.​

Serà perquè llegint m'agafen plors
que no vull ni pensar en tal rondalla,
no diguen, per açò, que un home plora.​

Per tal de no sentir eixos dolors
que em fan ardir com un ninot de falla...
No. No em deixes la mar com a penyora!​

 

He trobat a la xarxa esta ressenya

Te deix, amor, la mar com a penyora
Riera, Carme
Te deix, amor, la mar com a penyora és un títol ja mític de la narrativa catalana més recent. Les històries que componen aquest volum les protagonitzen uns personatges al marge de la «normalitat» quotidiana, aquells que no han pogut o no han volgut ser assimilats per les convencions que regeixen el món i que han buscat altres formes de convivència. És potser per la llibertat que s'hi respira, juntament amb una elaboració estilística que només els grans escriptors saben construir, que aquests contes s'han convertit en un punt de referència per a milers de lectors i han mantingut la vigència i la frescor molts anys després de la primera edició.

També hi he trobat la biografia i la sinopsi de la novel·la

|biografia
Carme Riera va néixer a Pama de Mallorca el 1948. És catedràtica de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona i autora de novel·les, narració curta, assajos i literatura infantil. Ha estat guardonada amb diversos premis, per obres com Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), Joc de miralls (1989), Dins el darrer blau (1994), Cap al cel obert (2000) o Amb ulls americans (2009). Ha estat traduïda al castellà (sovint per ella mateixa), l'alemany, l'anglès, i l'italià, entre d'altres.




|sinopsi
Te deix, amor, la mar com a penyora és un recull de disset contes agrupats en tres blocs. Entre aquestes pàgines trobem una història d'amor, un assassinat de justificació incerta, una passatgera poc habitual, o l'evocació d'un record d'infantesa difícilment esborrable. A mig camí entre la quotidianitat i la ficció, els contes reunits en aquest llibre, narrats amb una aparent naturalitat i proveïts alhora de força i de tendresa, tenen dos protagonistes innegables: la dona i el mar.

El teu sonet és molt bell; està fet amb molt d'enyor i molta dolçor. T'ha eixit redó. Lluís

 

Gràcies Lluís, el que més m'agrada es fer-te'n treballar, je,je.